Inicio > Budismo, Cristianismo (Iglesias), General, Hinduísmo, Islam, Judaísmo > “Religiones o Espiritualidad”, por Jordi Valls

“Religiones o Espiritualidad”, por Jordi Valls

Lunes, 8 de agosto de 2016

creacion-gay_thumbResumen de la charla “Religions o espiritualitat”, en el transcurso del acto “Homosexualidad y religiones: perspectiva y diálogo”, organizado por el Circuit Festival en Barcelona, 4 de agosto de 2016

Nuestra naturaleza espiritual

Las personas con diversidad de género (LGTBI…) hemos sido y aún somos rechazadas por las distintas religiones. Por esto muchas personas LGTBI… han querido romper con las religiones en las que se han educado. Pero lo que hemos hecho ha sido tirar a la criatura junto con la palangana del agua bautismal. Con ello hemos dado la espalda a nuestras naturalezas espirituales juntamente con las religiones que hemos debido abandonar para aceptar nuestra naturaleza sexual.

Contrariamente a lo que hemos hecho creo que debemos reivindicar nuestras naturalezas espirituales, porque la vida espiritual es una parte más de la experiencia humana. Debemos descubrir, rediseñar o reinventar formas de expresar nuestra espiritualidad. Porque ser espiritual puede ser radicalmente distinto que ser religioso.

La espiritualidad es aquello que nos permite una conexión espiritual con algo más grande que nosotros, a quien podemos denominar Dios, Diosa, Espíritu, Universo, Tao, Allah, Buda, Poder altísimo, Ser superior o de mil otras formas.

La religión para muchos y muchas sugiere manipulación social e histórica, abuso de poder y de riqueza. Huele a política y a mentiras.

Hay pruebas que antes de la irrupción del patriarcado, las personas con diversidad de género formaban parte de las estructuras religiosas, en las que a menudo asumían en ellas roles de liderazgo espiritual. En las sociedades tribales que denominamos primitivas y en algunos pueblos indígenas esto es así aún hoy en día.

Creo que es necesario que aprendamos de estas tradiciones y que reivindiquemos nuestro derecho innato a la experiencia espiritual y a reinventar su expresión. Debemos buscar más profundamente de lo que nunca hayamos hecho y llegar más arriba de lo que nunca hayamos llegado para descubrir quiénes somos realmente, qué hacemos en este planeta y qué podemos aportar.

Miremos pues a lo largo de la historia quiénes hemos sido y qué roles hemos representado: puentes entre el mundo masculino y femenino, transitadores entre el mundo de la materia y del espíritu. Mencionemos algunos de ellos: agentes de transformación, catalizadores, reformadores, iniciadores e movimientos sociales, fomentadores del progreso de la sociedad. Marginados, espejo externo de la sociedad, reflejo de la diversidad y ayuda a la sociedad para determinar, desde el margen, sus límites y sus fronteras. Exploradores de la conciencia, aquellos que van delante y asumen riesgos, que descubren nuevos caminos, que buscan nuevas respuestas, exploradores que van delante para ver qué hay más allá. Clowns sagrados y jóvenes para siempre, de espíritu “gai” (“alegre” en provenzal) y joven, encarnaciones de un espíritu de humor y de juventud, ofreciendo con estas cualidades al mundo entretenimiento, apoyo y un sentido refrescante de alegría. Guardianes de la belleza, llegando a lo sagrado, creadores, promotores y apoyadores de la belleza y del arte en el mundo. Cuidadores, aquellos que cuidan de los demás. Mediadores, personas “entre”, entre masculino y femenino, entre dentro y fuera, entre arriba y abajo. Chamanes y sacerdotes, funcionarios sagrados. (De esto puede dar fe el altísimo número de homosexuales en estructuras religiosas como el Vaticano, por ejemplo). Andróginos divinos, desempeñando un rol evolutivo. Guardianes o custodios de las Puertas.

Religión y espiritualidad

Veamos ahora algunas diferencias entre religión y espiritualidad. A menudo se ha vinculado la espiritualidad con la religión (jerarquía establecida, organizada, que controla, con un código moral restrictivo, punitivo y autoritario). Por ello, como hemos dicho, muchas personas LGTBI, conscientes del trato que reciben en muchas religiones organizadas, huyen cuando oyen la palabra espiritualidad.

Pero las religiones de odio, de poder, codiciosas y torturadoras, que intentan controlar, convertir, excluir, condenar y juzgar no son sino aberraciones de la verdadera religión. Recordemos cómo la palabra religión proviene de tres palabras en latín: “religare”, “relegere” y “reelegere”. Que significan, respectivamente, “religarse”, “releer” o “reinterpretar” y “volver a elegir”. “Religarse” con la divinidad, con la fuente última de las cosas y con la comunidad,” reinterpretar” los textos y los acontecimientos a la luz de esta divinidad y “volver a elegir” el camino de la unidad y del amor. A presar de ello, estos significados pueden comportar un sentido incómodo de restricción.

En contraste, la palabra espiritualidad proviene de la palabra latina “spirare”, que significa “respirar”, “soplar”, que dan sensación de vivificar, de dar energía, sin límites, de dejar fluir el aliento de la gracia.

Se puede ser espiritual y pertenecer a una religión organizada, pero también se puede ser espiritual sin suscribir ninguna doctrina sistemática. Y también se puede ser religioso, adherido a un sistema estructurado de dogma y estar totalmente desvinculado de la propia espiritualidad. La diferencia, según Mathew Fox, sería el anhelo, el deseo, ya que la espiritualidad deja sitio al anhelo y al deseo por la Divinidad, para llegar hasta ella.

La religión se preocuparía por uno mismo y por las formas sociológicas y sucumbiría a las sombras de las instituciones. La espiritualidad, en cambio, se relaciona con el temor y la sorpresa, con el asombro de que hablan las personas místicas, con el dolor y el dejar ir, con la creatividad y el dar a luz, con la compasión entendida como trabajo por la justicia, con la celebración.

Cuando la religión consigue abrazar estos elementos como esenciales para su presencia en el mundo, está haciendo su trabajo real, que es, como hemos dicho, conectar a la gente con su Fuente real.

La espiritualidad tendría más que ver con la inclusión que con la exclusión. Sería “tu forma de ver el mundo y de relacionarte con el Misterio Divino o la Fuerza Universal”, según algunos autores. La espiritualidad, pues, desarrollaría una auténtica relación con la divinidad, derrumbaría los condicionamientos sociales y reimaginaría a Dios más allá de las construcciones de género.

Algunos autores dicen que “la religión va de instituciones, y no ha sido buena ni para las mujeres ni para la gente de color, ni para los gais y las lesbianas.” “La espiritualidad está conectada con la experiencia de la maravilla, de la reverencia, sea como sea que la definas, y sea donde sea que lo encuentres: ya sea en el océano, en el sexo o en lo que sea, la reverencia es la clave de la espiritualidad. La religión se limitaría a dar una estructura, un lenguaje y un calendario para ayudarnos a expresar esta reverencia.

Las religiones tienden a considerarse intermediarias con la divinidad, y establecen jerarquías elaboradas de sacerdocios. Pero los intercesores pueden llegar a impedir el acceso directo a la divinidad, y pueden generar una cierta dependencia, tal como sucede con algunas jerarquías, que dan un falso confort y una falta de iniciativa, que hacen creer a sus fieles que todo lo que deben hacer es estar al lado de su “padre” para encontrar la iluminación. Este tipo de relación elimina cualquier responsabilidad para establecer una relación personal con la divinidad.

Diríamos que la religión intenta hacer de ti aquello que no eres, mientras que la espiritualidad intenta hacer de ti aquello que eres realmente. O también que la espiritualidad va de paisajes interiores más que de viajes exteriores.

La espiritualidad da un sentido profundo de identidad y un contexto para toda la vida en lo que respecta a las grandes preguntas existenciales. La religión es a veces nuestro enemigo, pero nuestra espiritualidad no puede ser nunca colonizada: no nos pueden quitar nuestro sentido de ser.

Así pues, hasta que alguien no reivindique la palabra religión y la purifique de su carga negativa, es mejor que trabajemos con la espiritualidad.

Elegir un camino espiritual

Veamos ahora qué debe buscar una persona LGTBI cuando quiera escoger un camino espiritual.

En primer lugar, conectar con un grupo o una tradición que por lo menos intente entendernos. En segundo lugar que no nos excluya o que no tenga normas distintas para nosotras. En tercer lugar qu podamos encontrar abertura, amistad y apoyo. En cuarto lugar que nos proporcione sostenimiento espiritual y oportunidades para descubrir nuestra esencia y llegar a ser mejores seres humanos. En quinto lugar, que nos ofrezca un sentido de comunidad y que nos anime al servicio de la donación desinteresada. En sexto lugar que nos ayude a crear un contexto para nuestras vidas, un sentido de la cosmología, de pertenecer a algo más grande que nosotras mismas. En séptimo lugar, que nos genere un sentido de responsabilidad para con los demás, de cuidado para con los demás y para con la Tierra. En octavo lugar, que no nos niegue nuestra esencia ni nos considere de segunda clase. En noveno lugar, que no nos juzgue o intente cambiarnos o curarnos. Y finalmente, que sea receptivo a nuestra perspectiva y a los dones únicos que tenemos para compartir.

Hay muchos caminos para escoger. Da igual qué camino o qué combinación de caminos, porque el destino es el mismo: el crecimiento espiritual, el restablecimiento del sentido de conexión con la divinidad, llegar a ser mejores seres humanos, el redescubrimiento de quiénes somos, la profundización del sentido de uno mismo, el llegar a ser reales, auténticos y plenamente humanos, desarrollar un sentido de la utilidad, de qué pretendemos, cultivar aquella cualidades personales que mejoren la calidad de nuestras relaciones con nosotros mismos y con los demás: compasión, ecuanimidad, justicia y generosidad, entre otras.

Podemos valorar los frutos de nuestro itinerario espiritual según qué florece en todas las áreas de nuestras vidas. El mejor consejo sería seguir el corazón.

La espiritualidad no es un aspecto separado de quienes somos, sino que inunda todo aquello que somos. Si llegamos a ser seres enteros, integrados, la espiritualidad se reflejará en todas nuestras relaciones, las interpersonales, las laborales, las económicas, las ambientales y las de ocio. Cuando llegamos a este nivel de integridad y de plenitud, los componentes separados de nuestras vidas ya no están fragmentados, separados o son extraños entre ellos. Porque todo lo que hacemos es expresión de nuestra espiritualidad.

Cabría ahora preguntarse si en la búsqueda de este camino espiritual debemos deificar o no, si debemos seguir un camino con una divinidad concreta o no. Así mismo, cabría preguntarse si debemos quedarnos en una tradición concreta, a pesar que nos maltrate, o bien intentar cambiarla desde dentro. Son preguntas que dejo para otro rato.

Termino con una frase encontrada en las redes sociales: “La religión es para los que no quieren ir al infierno. La espiritualidad es para quienes ya hemos estado allí.”

Jordi Valls Fuster

Coordinador de la Comunidad Apostólica Fronteras Abiertas

Consiliario de la Associació Cristiana de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya (ACGIL)

***

Y para quien pueda leerlo en catalán, lo puede hacer a continuación…

 

RELIGIONS O ESPIRITUALITAT?

“La religió és pe als qui no volen anar a l’infern. L’espiritualitat és per als qui ja hi hem estat”

Basat en textos de Daniel Gabarró, Sherpa espiritual i de Christian de la Huerta, Coming Out Spiritually. The next step, Tarcher/Putnam, New York, 1999

  1. Introducció
  • No confondre religió amb espiritualitat. Hem estat refusats per les religions i encara avui ho som. I per això avui moltes persones LGTB han volgut trencar amb les religions en què s’han educat. Diríem que hem llençat la criatura junt amb la palangana de l’aigua baptismal. Hem refusat les nostres natures inherenment espirituals juntament amb les religions que hem hagut d’abandonar  per acceptar la nostra natura sexual.
  • Hem de reivindicar les nostres natures espirituals. La vida espiritual és una part més de l’experiència humana. Hem de descobrir, redissenyar o reinventar maneres d’expressar la nostra espiritualitat. Ser espiritual pot ser radicalment diferent de ser religiós.
  • Espiritualitat: connexió personal amb alguna cosa més gran que nosaltres, a qui podem anomenar Déu, Deessa, Esperit, Univers, tao, Allah, Buda, Poder més alt, Ser superior o de mil maneres més.
  • Religió: per a molts suggereix manipulació social i històrica, abús de poder i de riquesa. Fa pudor de política i de mentides.
  • Hi ha proves que abans de la irrupció del patriarcat, les persones LGTB formaven part d’estructures religioses, on assumien sovint rols de lideratge espiritual. En les societats tribals primitives i en alguns pobles indígenes encara avui.
  • Ens cal aprendre aquestes tradicions, reivindicar el nostre dret innat a l’experiència espiritual i reinventar la seva expressió.
  • Hem de buscar més profundament del que mai haguem fet, i arribar més amunt del que mai hem arribat per descobrir qui som realment, què hi fem en aquest planeta i què hi podem aportar.
  • Mirem doncs al llarg de la història qui hem estat i quins rols hem desenvolupat: ponts entre el món masculí i el femení, transitadors entre el món de la matèria i de l’esperit.
  • Agents de transformació. Catalitzadors. Reformadors. Iniciadors de moviments socials. Suport al progrés de la humanitat.
  • Marginats: mirall de la societat. Reflex de la diversitat i ajuda a la societat a determinar els seus límits i les seves fronteres.
  • Exploradors de la consciència: els qui van primer i assumeixen riscos. Descobrir nous camins. Cercar noves respostes. Exploradors que van primer per veure què hi ha més enllà.
  • Clowns sagrats i joves per sempre: un esperit gai i jove. Les persones gais han encarnat un esperit d’humor i de jovenesa, i amb aquests qualitats han ofert al món entreteniment, recolzament i un sentit refrescant de joia. Coiote: l’indi entabanador.
  • Guardians de la bellesa: Atènyer el Sagrat. Creadors, promotors i recolzadors de la bellesa i l’art en el món.
  • Cuidadors: Tenir cura de l’altre.
  • Mediadors: les persones “entre”.
  • Xamans i sacerdots: Funcionaris sagrats.
  • L’androgin diví: un rol evolutiu?
  • Guardians: Els custodis de les Portes.

 

  1. Religió vs. Espiritualitat.
    • Sovint s’ha associat l’espiritualitat amb la religió (jerarquia establerta, organitzada, que controla, amb un codi moral restrictiu, punitiu i autoritari).
    • Molta gent LGTB, conscients de com se la tracta en moltes religions organitzades, fugen quan senten parlar d’espiritualitat.
    • Però les religions d’odi, de poder, cobdicioses, torturadores, que intenten controlar, convertir, excloure, condemnar i jutjar, són aberracions de la veritable religió.
    • De fet, el mot “religió” prové del llatí religare, que vol relligar-se amb la divinitat, la font última de les coses. Però fins i tot aquest concepte pot comportar un sentit incòmode de restricció.
    • En contrast, la paraula “espiritualitat” prové del llatí spirare, que vol dir bufar o respirar, que dóna sensació de vivificar, de donar energia, sense límits, de deixar fluir l’alè de la gràcia.
    • La paraula espiritualitat està alliberada de qualsevol afiliació exclusiva a una religió específica.
    • Es pot ser espiritual i pertànyer a una religió organitzada, però també es pot ser espiritual sense subscriure cap doctrina sistemàtica.
    • I també es pot ser religiós, adherit a un sistema estructurat de dogma, i estar totalment desvinculat de la pròpia espiritualitat.
    • La diferència, segons Mathew Fox, seria “l’anhel”, el desig, ja que l’espiritualitat deixa lloc per l’anhel i el desig per la Divinitat, per assolir-la.
    • La religió es preocuparia per un mateix i per la forma sociològica, i sucumbiria a les ombres de les institucions.
    • L’espiritualitat es relaciona amb el temor i la sorpresa (el asombro), amb el dolor i el deixar anar, la creativitat i el donar a llum, la compassió entesa com a fer justícia i celebració.
    • Quan la religió aconsegueix abraçar aquests elements com a essencials per a la seva presència en el món, està fent la seva tasca real, que és connectar la gent amb la seva Font real.
    • L’espiritualitat tindria que veure amb la inclusió més que amb l’exclusió. Seria “la teva manera de veure el món i de relacionar-te amb el Misteri Diví o la Força Universal”. L’espiritualitat desenvoluparia una autèntica relació amb la divinitat, enderrocaria el condicionament social i reimaginaria Déu més enllà de les construccions de gènere.
    • “la religió va d’institucions, i no ha estat bona ni per a les dones, ni per a la gent de color ni par als gais i les lesbianes”.L’espiritualitat està connectada amb l’experiència de meravella, de reverència, sigui com sigui que ho defineixis i sigui on sigui que ho trobes. Ja sigui en l’oceà, en el sexe o en el que sigui, la reverència és la clau de l’espiritualitat”. La religió donaria una estructura, un llenguatge i un calendari per ajudar-nos a expressar aquesta reverència.
    • Les religions tendeixen a considerar-se intermediàries amb la divinitat, i estableixen jerarquies elaborades de sacerdocis. Però els intercessors poden arribar a impedir l’accés directe a la divinitat. I poden generar una certa dependència, com és evident entre els que segueixen un guru, amb un fals confort i una manca d’iniciativa, que pensen que tot el que han de fer és estar al costat del seu mestre per trobar la il·luminació. Aquest tipus de relació elimina qualsevol responsabilitat en establir una relació personal amb la divinitat.
    • Algú ha dit que la religió intenta fer-te el que no ets, mentre que l’espiritualitat intenta fer-te el que ets realment.
    • I un altre diu que l’espiritualitat va de “paisatges interiors” més que de “viatges exteriors”.
    • L’espiritualitat dóna un sentit profund d’identitat i un context per a tota la vida pel que fa a les grans preguntes existencials. I conclou “la religió és de vegades el nostre enemic, però la nostra espiritualitat no pot ser colonitzada. No ens poden prendre el nostre sentit d’ésser”.
    • Així doncs, fins que algú no reivindiqui la paraula religió i la purifiqui de la seva càrrega negativa, millor que treballem amb l’espiritualitat.
  2. Escollir un camí espiritual
    • Què ha de buscar una persona queer quan vol escollir un camí espiritual?
      1. connectar amb un grup o una tradició que al menys intenti entendre’ns
      2. que no ens exclogui o que no tingui normes diferents per a nosaltres
      3. on puguem trobar obertura, amistat i recolzament
      4. que ens proporcioni sosteniment espiritual i oportunitats per descobrir la nostra essència i esdevenir millors éssers humans
      5. que ens ofereixi un sentit de comunitat i que ens encoratgi al servei i a la donació desinteressada
      6. que ens ajudi a crear un context per a les nostres vides, un sentit de la cosmologia, de pertànyer a quelcom més gran que nosaltres mateixos/es
      7. que ens generi un sentit de responsabilitat per als altres, de cura per als altres i per a la Terra
      8. que no ens negui la nostra essència ni ens consideri de segona classe
      9. que no ens jutgi o intenti canviar-nos
      10. que sigui receptiu a la nostra perspectiva i als dons únics que tenim per compartir
    • Hi ha molts camins que podem prendre. És igual quin camí o quina combinació de camins, perquè el destí és el mateix:
      1. creixement espiritual
      2. restabliment o aprofundiment del sentit de connexió amb la divinitat
      3. esdevenir millors éssers humans
      4. redescobriment de qui som
      5. aprofundiment del nostre sentit d’un mateix
      6. esdevenir reals, autèntics i plenament humans
      7. desenvolupar un sentit de la utilitat, de què pretenem
      8. cultivar aquelles qualitats personals que millorin la qualitat de les nostres relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres: compassió, equanimitat, justícia i generositat, entre d’altres.
    • Podem avaluar els fruits del nostre itinerari espiritual segons què floreixi en totes les àrees de les nostres vides.
    • El millor consell, “seguir el cor”.
    • Cal recordar que l’espiritualitat no és un aspecte separat de qui som, més aviat imbueix tot allò que som. Si esdevenim éssers “sencers”, integrats, l’espiritualitat es reflectirà en totes les nostres relacions, les interpersonals i les de la feina, els diners, l’entorn i el lleure.
    • Quan atenyem aquest nivell d’integritat i de plenitud, els components separats de les nostres vides ja no estan fragmentats, separats o són estranys entre ells.
    • Tot el que fem és expressió de la nostra espiritualitat.
  3. Deïficar o no deïficar
    • Per mitjà de les diferents religions la humanitat ha antropomorfitzat l’experiència misteriosa i transcendent de la divinitat, creant mitologies complexes i panteons sencers de Déus i Deesses, i una munió d’éssers sobrenaturals com àngels, fades i dimonis.
    • Altres religions, com el budisme o algunes formes de taoisme no tenen déus.
    • En elegir un camí espiritual, com ho hem de fer per reconciliar aquestes qüestions essencials?
    • Possiblement cada religió és un peça d’un trencaclosques gegant, que revela les diferents cares del Desconegut. Totes elles juntes apunten a un misteri molt més gran, sense nom, més enllà de les nostres capacitats de comprensió.
    • És una gran pregunta que només es pot contestar des de la pròpia experiència personal.
    • De fet, és igual si aquestes entitats o deïtats són reals o només metàfores per descriure l’inefable
    • El que és essencial és si contribueixen o impedeixen el nostre creixement espiritual, si milloren la qualitat de les nostres vides i ens ajuden a ser millors éssers humans
    • Veiem cada vegada més que en el nostre petit món les persones estan incorporant les pràctiques d’una tradició amb les creences o deïtats d’una altra. A l’occident trobem ioguis cristians, dansaires sufís taoistes, jueus amb pràctiques budistes, wiccans que fan meditació transcendental, neo-pagans que incorporen les cerimònies dels natius americans, i altars amb les imatges de Jesús o la Verge Maria al costat mateix d’una de Buda, d’Isis, de Ganesh o de Yemayà.
    • Aquí trobem temes que hem tractat com a arquetips espirituals queer: teixir junts, travessar fronteres, transformació. El nostre estatus de marginats ens predisposa i potser ens posa en primera línea d’aquesta tendència a la fluïdesa espiritual.
  4. Quedar-se o no quedar-se en una tradició concreta
    • Algunes persones gais s’estranyen que qualsevol queer que s’autorespecta vulgui mantenir-se en els confins de religions organitzades de que refusen reconèixer-nos i que sovint en han defraudat.
    • Les amigues feministes de les lesbianes cristianes es riuen d’elles perquè no entenen que puguin romandre en aquest muntatge fortament patriarcal.
    • Molts de nosaltres hem fet la mateixa experiència, quan els nostres amics ens pregunten per què perdem el temps en religions del “vell paradigma”, ja que és només qüestió de temps que s’ensorrin o que es vegin forçades a fer canvis radicals per mantenir-se en la nostra societat canviant.
    • Alguns diuen que “hem de reivindicar Déu i la moralitat, més que deixar que s’usin de manera opressiva cap a nosaltres”.
    • Altres creuen que és important que siguem dins de les religions per tal de canviar-les. Dins la tradició jueva, alguns rabins situen al laïcat com a responsable de la majoria de canvis. No és necessari llençar la tradició, la nomenclatura, la saviesa i el sentit del context que hi ha dins les religions organitzades.
    • D’altres diuen que si la religió és un dels problemes més grans que pateix la comunitat gai, cal encoratjar i recolzar la transformació de la religió.
    • D’altres destaquen que no totes les religions són enemigues nostres i que estem en la majoria de confessions, si no en totes. I que se senten identificats inseparablement amb les religions en les que s’han educat, i no troben necessari renunciar al seu sentit de comunitat, cultura o tradició, o a fruir dels rituals, la música sagrada i l’art associats a algunes religions.
    • Si escullen quedar-se dins, les persones queer religioses personifiquen el rol d’activistes pel canvi social, i el rol pioner d’exploradors de la consciència que ajuden a ampliar els límits de les institucions existents.
    • També fan el paper marginal d’impulsar el canvi des de dins, forçant la redefinició de regles i creences arcaiques. Amb la seva presència forcen aquests grups a plantejar-se temes que, d’altra manera, estarien tancats a l’armari.
    • Molts d’ells i elles (rabins, capellans, monges, ministres, monjos) obertament o no, assumeixen el rol de funcionaris espirituals dins d’aquestes institucions.
    • Molta gent queer s’ha quedat per la por o la inhabilitat per sortir o qüestionar la religió en la que han estat educats. Enfrontar-se, qüestionar, marxar o renunciar a un aspecte tan essencial de la nostra vida pot ser molt dur i difícil.
    • Qui pot dir què està bé a algú altre? Ja costa prou descobrir què està bé per a nosaltres mateixos. Per això, tot i que a nosaltres no ens serveixin les religions tradicionals, hauríem d’evitar jutjar els que s’hi queden, donant-los el benefici del dubte i reconeixent els seus esforços sovint heroics.
    • Abans de llençar la primera pedra, potser hauríem de tenir presents les paraules de Mathew Fox “no és només la religió que ha estat separada de la seva finalitat essencial per a l’existència. Que potser no hem separat l’aprenentatge de l’educació, la justícia de la llei, la cooperació del comerç, o l’art de la sanació comunitària?”
    • Potser ens hauríem de centrar en les nostres pròpies vides, carreres, relacions, pràctiques econòmiques o hàbits de consum, i intentar incorporar aquests elements essencials, que es basen inicialment en l’espiritualitat, a les nostres vides i a la nostra comunitat.
    • Tant si ens quedem en una religió tradicional com si marxem a la recerca de significats en camins menys transitats, és crucial que desenvolupem el nostre propi sentit d’espiritualitat, la nostra pròpia connexió amb la divinitat.
    • Sigui el que sigui l’itinerari o els itineraris que escollim, el treball interior (connexió amb nosaltres i amb la divinitat) és crucial per al nostre creixement espiritual.
    • A més dels itineraris que hem descrit hi ha d’altres ensenyaments o pràctiques que poden ser explorats alhora o que es poden prendre independentment com a senders cap a la divinitat.
    • La majoria requereixen participació activa i disciplina, perquè en espiritualitat (com en quasi tot) sense esforç conscient poc es pot progressar.
  5. En resum, amb l’espiritualitat
  • Descobrir la pròpia essència
  • Treball per descobrir la pròpia consciència
  • Mirar a l’interior i descobrir què sóc. El que sempre he estat i seré i no té res a veure amb el meu cos
  • Les formes es transformen però l’essència continua sempre
  • Espiritualitat és una experiència i no una creença
  • La fe ocupa espai en la ment. L’experiència no
  • No hem de tenir fe sinó donar fe, d’allò que vivim
  • Quan llegim els textos sagrats, són certs. No parlen de Crist, de Buda…sinó de nosaltres
  • L’evangeli i altres textos s’expliquen perquè els visquem
  • Textos perquè cadascú de nosaltres encarnem la divinitat en un mateix
  • Els textos són llibres d’instruccions per ser viscuts i no per ser creguts
  • No creguis res: experimenta
  • Advent, Nadal, Setmana Santa, Pecat, però parlant de nosaltres, no de creences
  1. En resum, com detectar un bon camí espiritual?
  • Desenvolupa totes les teves potencialitats
      • Físic, emocional, intel·lectual i espiritual, sense bandejar-ne cap
  • No es tracta d’idolatrar ningú, ni qui l’imparteix
      • El mestre no demana un tracte especial, sinó que es mostra cordial, amorós i proper cap a tothom
  • Promou l’experiència directa i la verificació, evitant la fe cega i els dogmes
      • Mentre no ho pots experimentar o verificar, és una creença, quan ho verifiques, és un coneixement
      • Per tant, ensenyaments junt amb eines concretes per ser aplicades
  • Anima a treballar interiorment sense fer-nos massa promeses
      • L’únic canvi possible, amb garanties d’èxit és el d’un mateix
      • Fugir del foment de les emocions, del “turisme emocional”
  • Pren la vida quotidiana com a veritable escola per verificar allò que hem après, i eviten imposar hàbits per la força, eviten la culpa i coses així
      • Mai no imposen formes concretes de menjar, de pensar, d’actuar
      • Mai no et critiquen, ni et ridiculitzen, ni et fan creure inferior o superior
      • Et mostren opcions i respecten el teu ritme
      • No t’imposen camins perquè respectar-te és una mostra d’amor
  • No genera culpabilitats ni separen entre “bons” i “dolents”
      • No fomenten l’odi, la discriminació ni l’exclusió per cap raó
      • Els seus ensenyaments alliberen, però no culpen, no amenacen
      • No separen el món entre bons i dolents, entre espirituals i no, entre els que estan en el camí i els que no
      • T’ajuden a superar la dualitat i a arribar a viure la veritable comprensió i el veritable amor
  • Inclou la dimensió espiritual, respectant les diferents vies per viure-la
      • No només autoconeixement psicològic, sinó un camí espiritual perquè arribis a descobrir qui ets realment, més enllà de les formes, les idees i els sentiments.
      • No diuen que el seu camí és l’únic: et conviden a seguir el camí del teu cor, el teu camí
      • T’acompanyen sense forçar-te
  • Assequibles econòmicament per a tothom
      • Un curs realment fiable, serà assequible
      • Sospita de qualsevol camí amb preus astronòmics
  • El mestre experimenta allò que ensenya
      • Un mestre no explica de memòria els ensenyaments, sinó que descriu allò que viu.
      • Ensenyaments reals, profunds i vius
      • Mira si el mestre parla de memòria o des del cor, si les seves paraules són vives o no.
  • L’objectiu és viure en plenitud cada dia i cada instant

Budismo, Cristianismo (Iglesias), General, Hinduísmo, Islam, Judaísmo , , , , , , ,

  1. Sin comentarios aún.
  1. Sin trackbacks aún.
Debes estar registrado para dejar un comentario.

Recordatorio

Las imágenes y fotografías presentadas en este blog son propiedad de sus respectivos autores o titulares de derechos de autor y se reproducen solamente para efectos informativos, ilustrativos y sin fines de lucro. Yo, por supuesto, a petición de los autores, eliminaré el contenido en cuestión inmediatamente o añadiré un enlace. Este sitio es gratuito y no genera ingresos.

El propietario del blog no garantiza la solidez y la fiabilidad de su contenido. Este blog es un lugar de entretenimiento. La información puede contener errores e imprecisiones.

Este blog no tiene ningún control sobre el contenido de los sitios a los que se proporciona un vínculo. Su dueño no puede ser considerado responsable.